Una revisió crítica de l’ideari capaç de transformar Catalunya en un país amb voluntat de modernitat
L’objectiu de l’obra és analitzar i constatar que el Noucentisme és el marc cultural que proveirà bona part de l’imaginari català del segle XX. Un imaginari que no és exclusiu de Catalunya sinó que s’ha de considerar directament vinculat al context internacional i fortament influït per corrents contemporanis. Aquest impuls de modernització que té lloc en la civilització occidental tindrà a Catalunya, amb el Noucentisme, un caràcter propi vinculat amb la recuperació d’una tradició mal assumida i una modernitat per resoldre. L’edició a cura d’Antoni Marí conté textos de col·laboradors de la talla de Borja de Riquer, Narcís Comadira, Jaume Vallcorba o Enric Ucelay-Da Cal, entre d’altres.
El Noucentisme va ser un projecte polític, estètic i moral amb unes concrecions plàstiques, literàries o arquitectòniques, unes preferències estilístiques i una delimitació cronològica. L’estudi del classicisme, el llatinisme, l’avantguardisme o el mediterranisme son les línies de força d’un procés de generació d’idees i d’imatges que renoven el contingut i donen sentit nou a categories com ara la naturalesa i el paisatge, la casa i la ciutat o la tradició i l’avantguarda.
Antoni Marí, editor
Poeta i assagista. Ha estat professor de teoria de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979-1989) i posteriorment a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha especialitzat fonamentalment en l’estudi de les idees estètiques, literàries i musicals de la modernitat. Interessat en el romanticisme alemany, el 1979 publicà l’antologia El entusiasmo i la quietud. Juntament amb Francesc Parcerisas, escriví el recull Variacions sobre un tema romàntic: 'Ombra i llum' (1978). Ha escrit també L’home geni (1984), premi Crítica Serra d’Or, Miquel Barceló (1984), La voluntat expressiva (1988), premi Crítica Serra d’Or i Euforion (1989). Com a poeta es donà a conèixer amb Preludi (1979). Altres títols de la seva obra poètica són Un viatge d’hivern (1989), que aconseguí el Premio Nacional de la Crítica, i El desert (1997). Ha publicat Formes de l’individualisme (1994) i La vida dels sentits (2004). Pel que fa a la narrativa, ha escrit El vas de plata i altres obres de misericòrdia (1991), premi Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or; El camí de Vincennes (1995), novel·la filosòfica que transcriu un diàleg entre Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot, que rebé el premi de la Crítica Serra d’Or i el Prudenci Bertrana i darrerament Entspringen (2000).
