Des de sempre, els governs amaguen rere declaracions altisonants els veritables motius, sovint cínics i inconfessables, que estan a la base de les guerres que desencadenen. Esparta es llançà a la guerra del Peloponès proclamant que volia alliberar els grecs de la subjecció atenesa; les campanyes napoleòniques que havien de dur una ventada de llibertat arreu d’Europa, determinaren la transformació de la França revolucionària en imperi bonapartista; i fins i tot la recent invasió d’Iraq ha estat justificada en nom d’alliberar i “democratitzar”un poble sotmès a un règim sanguinari.
A partir d’aquesta mena d’exemples, i amb una visió històrica i perspicaç, Canfora estableix una vigorosa, i alhora polèmica, acta d’acusació contra la “deformació moral, cultural i política” que permet a un Estat desplegar un projecte d’hegemonia revestint-se alhora del títol de paladí de la llibertat.
