«Els assaigs que componen aquest volum són un esforç per entendre el país. La pàtria en el sentit més literal. El lloc on han viscut avis i pares, les generacions passades. El lloc on hem après que el clos domèstic fa part d'una societat particular, forjada per la història.
»En rellegir aquests treballs m'adono d'un seguit de grans qüestions que condicionen la meva manera d'acostar-me al passat i el present del país: els límits dels grans projectes ideològics de principis de segle XX, l'esquinçament dels valors col·lectius la vetlla de 1936, la divisió fratricida i les seves terribles i llarges seqüeles; la necessitat i la dificultat de la reconciliació entre germans. Veig, també, l'esforç per donar forma a una altra manera de veure les coses, capaç de registrar el canvi hisòric, de situar els problemes més enllà de les fal·làcies ideològiques que varen portar a aquelles divisions fins a un punt insuperable amb els poders de la paraula i la raó.
»Em faig conscient -que el lector em perdoni la innocència- que repensar la vigència i el significat de la Guerra Civil i la dictadura constituí la meva manera de situar-me davant dels problemes dels anys posteriors al franquisme, quan semblava que les respostes ja eren escrites però resultà, en canvi, que els manuals del passat no servien gairebé per a res.»
Josep M. Fradera, és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Professor visitant al Center for European Studies (Universitat de Harvard) els anys 1997 i 2000 I a la New York University l'any 2004. L'any 2006 va ser professor convidat a la Universitat de Princeton. La seva investigació segueix bàsicament dues línies: història política i cultural catalana del segle XIX i història del món colonial hispànic a Amèrica i les Filipines. El seu darrer llibre és Colonias para después de un imperio (Barcelona, 2005). Actualment, treballa en una història de la desigualtat política als imperis espanyol, britànic, francès i dels Estats Units.
