Joana Biarnés és la primera fotorreportera del periodisme espanyol. Ferma i decidida, es va obrir pas en un ofici llavors masculinitzat i sotmès al dictat del pensament únic en una Espanya trista, empobrida i estreta de mires. Com un reporter més, el seu treball va dependre de la notícia: l'esport a l'reportatge social passant per accidents i catàstrofes. També va saber utilitzar
l'enginy i l'empatia per connectar amb la faràndula noticiosa de l'època: va guiar a Serrat en els seus primers passos per Madrid, va fotografiar Raphael en les seves gires, va acompanyar a Massiel a comprar el vestit per al Festival d'Eurovisió i va aconseguir
fotografiar als Beatles al seu hotel de Barcelona.
Mantenint com a segell diferencial el que sempre li havia inculcat el seu pare -que tot reportatge, per extens que fos, havia de condensar-se en «la foto» -,Joana Biarnés va aconseguir èxits periodístics i va produir imatges fresques
i espontànies, potser despreocupades de l'ortodòxia tècnica, però vives i creïbles, que reflecteixen el batec vital d'una època.