Als anys trenta, París era la capital cultural del món. A la ciutat, s’hi aplegaven tots els artistes, escriptors, músics i actors. Però el 14 de juny de 1940, l’exèrcit de l’Alemanya nazi va ocupar París i, de sobte, el món de la cultura es va haver de preguntar: i ara, què? Alguns, com André Breton, es van exiliar; d’altres, com Irène Némirovsky, van fugir per acabar trobant la mort més tard; d’altres van passar a la clandestinitat i es van sumar a la Resistència; però la gran majoria va intentar continuar vivint i desenvolupant la seva obra. Sota el nazisme, l’activitat cultural de París es va mantenir en el seu punt àlgid. Aquesta constatació suscita una sèrie de preguntes: com van abordar els artistes i intel•lectuals el pitjor moment polític de la ciutat en tot el segle XX? El talent i l’estatus, van imposar una major responsabilitat moral? És possible que una cultura florís en absència de llibertat política? Treballar durant l’ocupació, suposava automàticament un acte de col•laboracionisme? Es pot sancionar un escriptor que ha comès el «crim» de tenir una opinió? Estan obligats els pintors, músics i actors més dotats a exercir el lideratge ètic? La recerca de respostes a totes aquestes preguntes és el punt de partida d’aquest llibre. «Per escriure sobre el món literari i artístic de París sota l’ocupació fan falta dosis molt equilibrades de sarcasme davant la baixesa i la banalitat humanes, i d’estima i respecte per l’heroisme, l’enteresa i la simple dignitat. Alan Riding té aquestes dues virtuts i, a més a més, té també el rigor històric, l’atenció als detalls i el pols narratiu que converteixen un relat en memorable.» ANTONIO MUÑOZ MOLINA «Alan Riding ens explica una història desconeguda: la del París ocupat pels nazis. Però la ciutat llum no es deixa eclipsar per la tenebra nazi. Alan Riding ens ofereix aquesta història amb la incomparable brillantor del seu reportatge històric.» CARLOS FUENTES II Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre
