La batalla de Talamanca, més enllà d’haver estat la darrera victòria de l’exèrcit català durant la Guerra de Successió, fou també una de les principals batalles lliurades per la resistència catalana contra l’opressor borbònic, després de l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, el juny del 1713. Un mes abans de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714, l’exèrcit català va guanyar la seva darrera batalla a Talamanca, al Bages, els dies 13 i 14 d’agost. Fou un enfrontament important, que mobilitzà pel cap baix unes 5.500 persones, de les quals resultaren prop de 650 baixes entre ferits i morts. El seu resultat permeté allargar la resistència i preparar un atac al setge de Barcelona, que es produí infructuosament el dia 21 d’agost de 1714.
