Abans del segle XIX, els Banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè l02019;edifici formava part d02019;un convent de monges caputxines i no era distingible des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l02019;origen a la cultura musulmana. En el context europeu medieval i modern, l02019;edifici dels Banys dits «Àrabs» de Girona és un monument únic. Cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l02019;edat mitjana en l02019;estat d02019;autenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit. A l02019;època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d02019;esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només s02019;ha conservat el de Girona i s02019;ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d02019;un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d02019;escultura al final del segle XIII. Aquest edifici singular no era excepcional a l02019;època, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Aquest llibre és la primera monografia raonada que es dedica als Banys dits «Àrabs» de Girona 02014;la història medieval, la restauració moderna, l02019;arquitectura i l02019;escultura d02019;aquest edifici02014; i els situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals.
