Aquest volum aplega una colla d’escrits d’història d’Hilari Raguer, publicats en diverses revistes o altres publicacions al llarg de seixanta anys, i que han suscitat interès però ara són difícils de trobar. S’agrupen en quatre seccions, segons els temes tractats. Primer, un aspecte de la identitat del país, «Catalunya i l’Església catalana», perquè la identitat nacional es manifesta en un estil de religiositat que no és ni millor ni pitjor que el de la castellana, l’andalusa, la italiana o la francesa, però és peculiar. Segon, «L’Església i la Guerra Civil», que és segurament la matèria sobre la qual ha treballat més Hilari Raguer i hi ha fet aportacions més noves i importants, i que va ser el que el va portar a deixar de banda els estudis de ciència política iniciats i dedicar-se a la feina d’historiador, en veure que la gran majoria dels autors, tant blaus com rojos, enduts per prejudicis oposats, tergiversaven la realitat. Tercer, «El Concili Vaticà II», sobre el qual ha treballat sota el mestratge del principal especialista, el professor Giuseppe Alberigo, i n’ha exposat l’impacte que va tenir a l’Espanya de Franco, com a dissolvent del seu nacionalcatolicisme. I quart, la secció «Homenots», una sèrie d’escrits breus sobre personatges molt diversos històricament importants. Clou l’obra una detalladíssima bibliografia històrica de l’autor, a cura de Josep M. Figueres.
