La dèria nova o la fal·lera del senyor Jaume —títol amb què es portà a l’escena— despertà una gran expectativa, sobretot en el món futbolístic i els amants d’aquest esport. Aficionat i promotor d’activitats esportives de barriada, Vallmitjana no pretenia pas ridiculitzar els que practicaven el joc de la pilota, sinó únicament els que en feien una «dèria» impròpia o perniciosa per al cos social. A través de la caricatura d’un geniüt sabater que perd l’oremus pel futbol, l’obra fustiga l’efecte desestabilitzador de l’harmonia social, en la vida familiar i en els barris menestrals, que produeix el mimetisme de la pràctica futbolística no concebuda com un esport lúdic i prou, especialment apte per als joves, sinó com una rivalitat malaltissa entre clubs, càrrecs i conveïns.