Feliçment casada i mare de dues nenes, la Delia es guanya la vida escrivint una sèrie setmanal de guies domèstiques modernes que té molt èxit i també una reconeguda i mordaç columna de consells domèstics plena d'ironia. Però quan comença la novel·la, tot i que encara no ha complert els quaranta, li queda molt poc temps de vida. La Delia està obsessionada a deixar a les seves filles, encara petites, guies domèstiques que els puguin ser útils quan arribin a l'edat adulta, i escriu llargues llistes per ensenyar-los a preparar, per exemple, la tassa de te perfecta. El que necessita, de fet, és un manual: exactament la mena de manuals que està habituada a escriure. De seguida s'adona que aquesta guia serà, segurament, la tasca més important de la seva vida, i es posa a treballar amb entusiasme. Però, mentre escriu, la Dèlia s'ha d'enfrontar amb fantasmes del passat, sobretot amb uns fets de catorze anys enrere. Abans de morir, encara haurà d'emprendre un viatge, tornar al seu passat i dur a terme un últim gest vital per anar-se'n en pau amb ella mateixa.
