A partir de l'any 1945, Antoni Rovira i Virgili, enfondit en una senzillesa poètica molt treballada, expressà en versos la penosa soledat d'un exiliat. Aclaparat per un entorn inhòspit, es reclogué consirós en el seu univers poètic. Avivà paisatges, aplegà records i, amb mots curosament triats, configurà sentiments i pensaments. La present reedició incorpora les esmenes fetes a mà.