El motiu que m’ha animat a escriure el llibre: una colla
de persones de diverses edats i procedències que,
llevat d’algunes excepcions, no es coneixien entre
elles, amb una formació majoritàriament autodidacta,
mogudes per un voluntarisme vocacional i sense cap
suport institucional, són les autèntiques responsables
de la recuperació i la divulgació de la música, la cançó,
la dansa i els instruments tradicionals arreu dels
Països Catalans des de mitjans dels anys 1960. Si ells
no haguessin donat aquest transcendental pas endavant,
què hauria passat? Senzillament, que tot aquest
tresor immaterial, i tanmateix tan valuós, hauria desaparegut.
Al cap i a la fi, cal tenir en compte que ells
han sigut, i en molts casos encara són, insubstituïbles.