Cada nit a Barcelona més de mil persones dormen al carrer. Veuen vulnerat el dret a tenir un habitatge, però també a la seguretat, la intimitat i la salut. Hi ha una part de la societat que s’apropa a aquestes persones sense llar per intentar contribuir a millorar les seves condicions de vida. Des de 1987 ho fa Arrels Fundació. La ciutat ha canviat, els carrers han canviat, el mobiliari urbà ha canviat i hi continua havent qui sobreviu al ras suportant mirades de desconfiança i menyspreu, i actes violents. Fa més de 30 anys que Arrels intenta que les mirades siguin de complicitat per relligar els fils que es van trencar i perquè les persones recuperin la confiança i l’autoestima. On tot comença és al carrer Sadurní aquell 12 de novembre del 1987 en una ciutat que es prepara per als Jocs Olímpics del 1992. Des d’aleshores, centenars de persones ateses, voluntàries, professionals i donants són la història d’Arrels. Petites històries plenes de respecte i generositat amb un objectiu molt gran: ningú dormint al carrer.