El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s’alcen per insultar un agent de l’Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l’avi de noranta anys s’enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l’Eixample, dormen en pau. Onze textos d’una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.
