El paisatge és una representació cultural i, per tant, té una simbologia pròpia. Una simbologia que esdevé col·lectiva del moment en què passa a formar part de l’imaginari comú. És el cas de la Costa Brava i l’Empordà; han esdevingut mites gràcies a la construcció literària que nombrosos escriptors i intel·lectuals n’han anat configurant al llarg dels anys.
En aquest llibre, fruit del primer congrés sobre literatura i corrents territorials celebrat a la Universitat de Girona l’octubre de 2015, podem resseguir l’evolució dels estudis que vinculen literatura i territori i, alhora, ens permeten observar quins han estat els processos de patrimonialització literària a què s’han sotmès tant la Costa Brava com l’Empordà. Tot i que aquestes dues zones comparteixen un mateix segment geogràfic, podem comprovar com la Costa Brava i l’Empordà han anat adquirint una simbologia significativament diferent. I aquest fet confirma, d’altra banda, la rellevància de les terres de Girona en la configuració col·lectiva del paisatge literari català.