La Sandrine s’acaba d’instal·lar a Normandia quan l’avisen que la seva àvia ha mort i que ha d’anar a buidar la casa on vivia en una petita illa, no gaire lluny de la costa. Mai han tingut contacte, i la mare la descrivia com una vella boja que va decidir abandonar-les.
Quan aterra en aquesta illa grisa i freda, la Sandrine descobreix un bon grapat d’habitants d’edat avançada organitzats prop de l’autarquia. Tenen en comú que van arribar-hi per atendre un campament infantil adreçat als nens que acabaven de patir la Segona Guerra Mundial. Entre ells, tots descriuen la seva àvia com una persona encantadora, lluny de la imatge que ella en tenia.
Tanmateix, l’ambient és estrany, aquí. En poques hores, la Sandrine s’adona que els habitants amaguen un secret. Alguna cosa o algú els té aterrits. Però per què cap d’ells no ha deixat mai l’illa? Què va passar amb els nens del campament d’estiu que es va tancar precipitadament el 1949? Qui era realment la seva àvia?
Al cap de pocs dies troben la Sandrine deambulant per una platja del continent, amb la roba coberta de sang que no és seva...