La lamentabilitat de les coses s’inspira en els anys d’infància i adolescència de l’autor, que després que la seva mare marxés de casa, va acabar vivint amb el seu pare i tres oncles a casa de la seva àvia en un poble on l’alcoholisme, les baralles de bar i l’atur eren el pa de cada dia. Coneixerem el seu pare, que als dos dies de vida se’l va endur de bar en bar a la valisa de la bicicleta per ensenyar-lo orgullós als seus amics; la seva àvia, a qui la policia trencava el son massa sovint quan venia a tornar algun dels seus fills borratxos; i els seus oncles desocupats, per als quals participar en un campionat de beure alcohol era més lloable que dur una vida recta.
Amb un sarcasme i un humor molt característics, Verhulst ens transporta al seu Reetveerdegem natal perquè gaudim de l’espectacle —sovint groller— que protagonitzen els seus personatges. La seva és una veu honesta i sense pretensions, i la vulgaritat de les anècdotes que narra es combina fins a fondre’s amb reflexions lúcides sobre la condició humana. La paternitat, la vellesa, la mort i la pobresa: Verhulst les encara amb una mirada clara i serena, i amb el seu llapis afilat aconsegueix capturar un passat que, malgrat una toxicitat indiscutible, té quelcom d’entranyable.
L’oda a la decadència que el lector té a les mans és la novel·la més celebrada de Verhulst i ha estat traduïda a més d’una vintena d’idiomes. Des de la seva publicació el 2006, se n’han venut més de 400.000 exemplars i ha estat nominada a diversos premis literaris i guardonada amb el premi del públic Gouden Uil.
