El llibre se centra principalment en l’etapa de formació i els primers èxits de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874), el pintor més reconegut de l’art vuitcentista català, així com en la relació que va mantenir en aquest període amb la seva ciutat natal, aspectes molt poc tractats per la historiografia sobre aquest artista. El llibre dona a conèixer un gran nombre de notícies inèdites sobre les seves primeres exposicions i fa una revisió exhaustiva de la relació de l’artista amb la seva ciutat d’origen, que resulta fonamental per resseguir la trajectòria de Fortuny i la construcció de la seva imatge llegendària.
