La propagació del missatge cristià és una de les campanyes de màrqueting més notables de la història de la humanitat. Si la voluntat de Jesús era eminentment comunicativa, i si els apòstols, posant per escrit el seu missatge, n’amplien l’abast receptiu —el share mediàtic—, tot apunta que els recursos de la moderna ciència de la comunicació ens poden ajudar a posar llum a un dels episodis iniciàtics més espectaculars de la cultura occidental. Amb les eines de la semiòtica, de l’anàlisi del discurs i de la teoria del periodisme, Antoni Batista s’acosta als textos bíblics i ens convida a reflexionar, amb gosadia i dinamisme, sobre la relació entre els profetes i els evangelistes (el cos redaccional d’un gran mitjà de comunicació) i la veu que els esperona en la transmissió del missatge (Déu, l’Editor).
A través de la crònica, de l’assaig i del «periodisme de la vivència», el llibre s’endinsa en els evangelis i en proposa una interpretació innovadora, agosarada i suggeridora des de l’òptica de la teoria de la comunicació.