Durant quatre anys i quatre mesos l’actual Comunitat Autònoma Valenciana va rebre abans el nom oficial de País Valencià. Acceptada naturalment pels partits polítics de la Transició, la denominació recollia unes aspiracions sobiranistes que anaven acompanyades d’un decidit impuls de redreçament cultural. L’oposició democràtica va trobar en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera.
La reconducció, però, del moviment rupturista cap a un sistema de llibertats compatible amb la permanència del franquisme en el poder, va permetre que el centredreta concentrara l’estratègia en la divisió de la població entorn dels símbols identitaris.
Llengua, bandera i nom acabaren sent demonitzats en un clima de violència impune atiat pel govern. La manca de voluntat política de l’esquerra va fer la resta.
