-Deixa aquest llibrot, que se't farà malbé la vista, i baixa les escombraries! -em crida ma mare, quan veu que faig deures. Sempre espera que tregui els llibres per enviar-me al súper. Sort que a la biblioteca m'hi puc estar sense tenir la meva mare al voltant, com un borinot, i és un lloc on el meu pare no entrarà mai per dir-me que deixi de llegir i faci coses de profit, com rentar cotxes al seu taller. És un oasi, la nostra biblioteca! O, millor, dit, "era un oasi", perquè sembla que la nostra bibliotecària preferida s'ha ficat en un bon embolic i tant si vull com si no vull...