A principis del segle XX una bona part de la societat catalana vivia al món rural. A les llars hi havia força gent i les famílies i veïns s’ajudaven. A pagès, les diverses etapes de la vida se celebraven d’una manera ben especial. Amb el naixement s’integrava el nounat a la comunitat, amb el bateig. Si naixia un hereu era motiu de gran alegria per a la casa i de gran celebració. El casament, tot i la seriositat de la cerimònia i dels pactes entre famílies, era motiu de bromes i gresca. I, si es casava un vidu, es feien els esquellots. Els aplecs, fires i festes majors servien per aparellar-se. La mort, de gran respecte i espiritualitat, s’acabava amb un bon àpat de difunts molt marcat quant a ingredients i atuells. Símbols, creences i supersticions, entre finals del segle XIX i principis del XX, envoltaven les festes associades a aquests tres moments del cicle vital, però també la joia i les ganes de divertir-se dels joves i grans. En volem fer memòria a través del record de qui encara ho va viure de jove.