Com a testimoni d?un Déu que no és només Pare ?i Mare, com ja havia revelat Joan Pau I? sinó Fill, i per tant Germà, el missatge d?alliberament del papa Francesc travessa el present i dibuixa el futur, per a una renovació veritable de la societat. Amb les seves paraules memorables, el pontífex reivindica una centralitat per a les joves generacions, les assenyala com a protagonistes de la història comuna i les sostreu dels marges en què han estat relegades massa temps: els grans marginats de la nostra època inquieta són en realitat «de la mateixa pasta» que Déu, les seves millors característiques són les d?Ell, i només construint un pont entre vells i joves es podrà donar vida a la revolució de la tendresa que tots necessitem profundament.
En el diàleg valent, íntim i directe amb Thomas Leoncini, Francesc s?adreça no només als joves de tot el món, dins i fora de l?Església, sinó també als adults, que tenen un paper educatiu i de guia a la família, a
les parròquies i a les diòcesis, a l?escola, en el món del treball, en el de l?associacionisme i a les institucions més diverses.
Les seves reflexions tracten amb força, saviesa i passió els grans temes d?avui ?des dels més íntims fins
als vinculats principalment a l?esfera social i pública?, amb una barreja de records personals, anotacions
teològiques i consideracions puntuals i profètiques, sense sostreure?s a cap repte de la contemporaneïtat.
Aquestes pàgines tenen el perfum del futur i de l?esperança i, en paraules del pontífex mateix, el sínode
sobre els joves del 2018 representa el marc ideal per acollir-les i valorar-les en profunditat.
«I el qui seu al tron va afirmar:
?Jo faig que tot sigui nou?.
Déu és, doncs, qui sempre renova, perquè Ell és sempre nou:
Déu és jove!
Vells somiadors i joves profetes
són el camí de la salvació de la nostra societat desarrelada
i la clau per a la revolució de la tendresa
a la qual tots estem cridats».
Francisco
