Semblava inexcusable que Jordi Coca fos el primer a estudiar el teatre de Josep Palau i Fabre. I ho ha fet tenint a l’abast i investigant el llegat teatral que Palau va deixar a la fundació que porta el seu nom. Un llegat que, en la lectura atenta de Jordi Coca, permet elaborar una visió aprofundida i completa del que va ser l’aportació escènica de Palau, en tant que dramaturg i home de teatre. El present estudi se centra en el primer teatre de Palau i Fabre, el que va des del 1935 fins al 1958. Són els anys de l’aparició de Palau en la literatura catalana, de la Guerra Civil i de l’exili a París. Durant aquests anys, Palau no deixa mai d’escriure teatre, tant en català com en francès. Si fins ara s’havien publicat setze peces teatrals de Palau, aquest estudi ha permès a Jordi Coca treure a la llum una gran quantitat de textos inèdits. Tenint en compte aquest material i la reordenació de les obres, aquest llibre vol ser una nova aproximació a les claus interpretatives de l’obra escènica de Palau i Fabre. El treball abasta tant els textos dramàtics com les reflexions teòriques, els articles i qualsevol altra referència dramatúrgica produïda per Palau en el període en què escriu el gruix més significatiu de la seva obra dramàtica. Jordi Coca situa l’escriptura teatral al cor mateix de l’obra de Josep Palau i Fabre. El resultat és un estudi excepcional d’una obra i una època essencials en la literatura catalana moderna.